Cançó de Nadal
Josep Carner
Branca rompuda pel vent espectral
-un dia plena de fulles i rama!-,
dóna'ns la flama, la flama, la flama
no de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.
Tu, vent geliu, el que fibla i somica,
no véns amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de música
en tot forat assajant una mica
els flabiols de la nit de Nadal.
Balba enyorança, nafrada recança,
vegeu: de nit els estels van mostrant-se;
ah, no us pertoca de caure al fondal,
sinó d'aprendre la dansa, la dansa
d'àngels i sants en la nit de Nadal.
Dibuixos de Nadal (Paint)
|
|
|
|
||||
|
|
|
|
||||
|
|
|
|
||||
|
|
|
|
||||
|
|
|
|
Concurs de contes de Nadal 2006
(Taller de lectura)
Hi havia una vegada un gos una mica curiós. Aquest gos es deia Vagabundo.
Vivia a l’estació de tren, perquè allà el seu amo el va abandonar i ell sempre espera que torni algun dia.
Mentrestant, ell puja i baixa sense por, tafanejant pels trens. Sempre vigilant que el revisor no l’agafi.
Un dia hi va haver un incendi, perquè un senyor es va deixar una cigarreta encesa tot i que hi havia un cartell que posava “PROHIBIT FUMAR”.
Vagabundo, com que era molt curiós i tenir molt bon olfacte se’n va adonar abans que ningú. Va anar corren a avisar al revisor. Bordava molt fort i el revisor va anar a veure què passava i es va trobar l’incendi. El revisor va agafar l’extintor i va apagar el foc.
El revisor li va dir que era un gos molt llest i què gràcies a ell havia salvat a tota la gent.
Com a premi se’l va emportar a casa seva.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte s’ha acabat!
TONI CORTÉS – 3r A
Tots els Nadals són màgics, són alegres, són fantàstics, són inoblidables.
Però el Nadal de l’any passat va ser el més divertit de tots els Nadals que he viscut.
Tot va començar el 24 de desembre. Vaig tenir la idea de convidar a casa a les meves dues millors amigues: la Natàlia i l’Andrea.
Quan van arribar, vam esmorzar i després vam ajudar a la meva mare a decorar l’arbre de Nadal, a muntar el pessebre i a posar el Tió. Una vegada vam acabar, vam fer galetes de moltes formes: d’estels, de regalets, de ninots de neu, d’arbres de Nadal, de conillets...
Què divertit va ser!
Va ser un dia normal fins que va arribar la nit. Vam menjar, beure, cantar, ballar, riure... I quan ja estàvem molt cansades, ens vam anar a dormir.
Ja era mitjanit quan les tres ens vam despertar de sobte.
Vam veure que feia molt fred, i no ens va estranyar massa quan vam veure que... ESTÀVEM A LA NEU!
Molt confuses, vam mirar per tot arreu, a veure si trobàvem alguna cosa.
I a la fi la vam trobar: una caseta de fusta normal, tota envoltada d’avets i amb una xemeneia per la qual sortia fum.
Ens vam acostar i vam trucar a la porta.Va sortir un follet que ens va preguntar:
- Hola, ja heu portat l’encàrrec?
- Perdoni, però crec que s’equivoca –va dir l’Eva.
- Com, què no sou els repartidors? –va preguntar el follet sorprès.
- Que jo sàpiga, no tinc cara de repartidor, només de fred i de son –va dir la Natàlia.
- Si tu ho dius... –va dir el follet.
- I tu qui ets? –va preguntar l’Andrea.
- Millor dit, qui sou vosaltres? –va preguntar el follet una mica fort.
- I a tu què t’importa –va dir la Natàlia enfadada.
- Ens deixa passar o què? –va preguntar l’Eva farta del follet.
- Doncs, si no m’expliqueu qui sou vosaltres... adéu! –va cridar el follet a punt de tancar la porta.
- No, espera! –va dir l’Andrea.
- Som tres nenes normals, que estàvem dormint i llavors, hem aparegut aquí, amb el pijama i les sabatilles, mortes de fred, en un país desconegut i a sobre, perdent mitja hora barallant-nos amb un fullet súper antipàtic –va explicar l’Eva.
-
I... què feu aquí? –va preguntar el follet.
-
Que no ho sabem! –van cridar les tres a la vegada.
-
Què, ens deixa passar? Perquè si no vol, ens ho diu, marxem i punt! –va dir la Natàlia.
-
Està bé... espereu aquí un moment –va dir el follet i se’n va anar.
Quan ja estaven a punt de marxar, pensant que el follet ens havia mentit, va sortir un home baixet i grasonet, tot vestit de vermell, amb barret a conjunt i un cinturó i unes botes negres. Estava molt trist.
- Passeu –va dir-nos.
Vam passar a dins de la caseta i... quina sorpresa!
En realitat, la caseta, era una fàbrica de joguines! Però estava tota apagada, les màquines no funcionaven i els follets estaven tristos.
- Seieu aquí –va dir el senyor assenyalant un sofà.
Vam seure i un follet ens va portar un pastís, caramels, xocolatines, gelats...
- Crec que aquest follet m’ha llegit el pensament, tinc tanta gana... –va dir la Natàlia. I vam començar a menjar.
Quan vam acabar el senyor va començar a parlar:
- Veureu nenes, esteu aquí perquè jo us he transportat fins al Pol Nord, perquè tinc un greu problema: he perdut l’anell màgic!
- Com? –va dir l’Andrea.
- L’anell màgic és molt important per a mi, amb ell puc fabricar les joguines i entrar a les cases de tots els nens per deixar-los els regals –va dir el senyor.
- Com et dius? –va preguntar l’Eva.
- Santa Claus –va respondre el senyor.
- Doncs, llavors... a què esperem? –va dir la Natàlia.
- Anem a buscar l’anell –va dir Santa Claus.
- Però... com? –va preguntar l’Andrea.
- Amb trineu, és clar –va respondre Santa Claus.
Vam sortir de la caseta i vam pujar al trineu.
- Ai! –va exclamar l’Eva.
- Què passa? –va preguntar Santa Claus.
- M’he punxat amb alguna cosa al braç –va dir l’Eva.
- I què és? –va preguntar l’Andrea.
- Un anell amb un diamant verd –va respondre l’Eva.
- Què? –va dir sorprès Santa Claus.
-
De qui déu ser? –va preguntar la Natàlia.
-
Meu, meu! –va exclamar content Santa Claus.
-
I ara, què fem? –va preguntar l’Andrea.
-
Agafar les joguines, posar-les al sac i... marxar! –va dir Santa Claus.
I així ho vam fer. Quan ja teníem totes les joguines al sac, vam marxar per repartir-les.
Vam donar la volta al món!
Quan vam acabar de repartir les joguines Santa Claus va dir:
- Gràcies per tot.
Llavors va desaparèixer.
Al dia següent, quan ens vam despertar, ens vam adonar que les tres havíem tingut el mateix somni.
- Jo penso que no és un somni, és realitat! –va exclamar l’Eva.
- Jo també –va dir l’Andrea.
- I jo –va dir la Natàlia.
La meva mare va entrar a l’habitació i va dir:
- Vinga noies, els regals us esperen!
Vam sortir corrents i vam veure que l’arbre de Nadal estava envoltat de regals. També vam trobar una carta que deia:
Avui, tots els nens són feliços gràcies a vosaltres. Fins sempre!
Va ser el Nadal més màgic de tots!
I aquesta història és un secret entre l’Andrea, la Natàlia i jo.
Perquè l’Amistat és més valuosa que totes les joguines del món!
EVA Mª CÁRDENAS – 5è B
Hi havia una vegada un noi que es deia Lluís. En Lluís anava a veure el seu hort per veure si ja havien crescut les fruites i les hortalisses. Quan va veure l’hort es va posar malalt; no hi havia res!. Llavors en Lluís se’n va anar al bosc plorant. Mentre anava pel bosc va escoltar un soroll. En Lluís es va espantar. De sobte, va mirar a un arbre i va veure un mussol. El mussol li va dir a en Lluís:
- Què et passa?
En Lluís li va contestar:
- Es que en el meu hort vaig plantant i plantant i no hi surt res.
El mussol li va dir:
- No et preocupis perquè jo per la nit vigilaré per veure què passa.
En Lluís va acceptar la proposta.
Van passar un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou nits fins que el mussol va aparèixer de nou i li va dir:
- Ja he descobert el que passa amb les fruites i les hortalisses i és que els ocells se les mengen i llavors no creixen.
El mussol va dir als ocells:
- Mireu, farem un pacte, en Lluís us dona cada dia un test de llavors i vosaltres no us mengeu les fruites d’en Lluís.
Als ocells els agradava més les fruites i les hortalisses i no es van conformar amb el pacte. Llavors el mussol li va explicar al Lluís i aquest li va contestar així:
- Doncs un dia els donem llavors i un altre fruites o hortalisses.
El mussol ho va dir als ocells i això si que ho van acceptar. I llavors tots van ser molt feliços perquè els ocells van poder menjar de les dues coses i en Lluís va tenir l’hort amb unes fruites i unes hortalisses molt boniques.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
MIREIA BENITO – 4t A
Bones Festes 
i Bon any 2007